Carta al Lluc - 2 messos

Nota per el Lluc: aixo fa dies que estava escrit pero Swisscom i els seus "ara va ahora no va" amb la nostra wifi han fet impossible publicar-ho!

Hola sardineta, ja fa 10 dies que tens dos messos, qui ho diria, per fi ens acostem als 3 quan en teoria de cop i volta tot serà més fàcil i de color de rosa (amb poder deixar el secador jo ja em conformo pero vist l'amor que li tens no ho veig gaire probable).

Aquestes últimes setmanes has crescut molt, t'acostes als 6 kilos i ets tot ulls. Res no se't escapa, nomes la son. Et lleves badallant i et passes el dia igual però no hi ha manera, tens massa feina per dormir!

L'unica manera es enganxar-te, ficar-te a la hamaqueta, muntar "el tenderete" i a cop de secador i donant-li un bon "meneo" a la cosa finalment et dorms o et quedes embadalit mirant l'infinit (badallant es clar).

Des de fa una setmaneta ja hem aconsseguit que tinguis ritme amb el menjar (Grrrritmus com diu el teu pediatra) - tot i que ahir te'l vas passar pel forro!. Seguint el seu consell he encanejat els horaris que ens ha estat fent fer des de agost on es veu quan dorms, crides i estas despert. En teoria quan siguis gran i ho miris ens has de fer un bon regal, per que les primeres fulles son per tallar-se les venes! Ara cada dues hores des de les 2 del mati fins les 20 de vespre toca teta i de 20 a 2 dorms (excepte algun dia que necessites un resopo). Si mai aconsseguim fer presses cada mes de 2 hores crec que em morire de la alegria!

Rius i fas mes sorolls que una gaita, sobretot de nit quan toca canviar algun panyalet, llavors es quan fas les teves millors cares, prova inequivoca de que ets una mica podrit i punyetero per que de nit no toca gresca i ho saps!! Pero bueno, el Placid i jo et mirem de reull i després, quan no ens veus ens riem.

Durant la setmana passada varem possar en practica tot el que vaig aprendre al curs d'ensinistrament cani (no t'ofenguis) i per fi ara et podem possar en el cuco (que sembla la roulotte d'uns gitanos de tanta cosa que hi portem a dins per que estiguis aixecat per aixo del refluxe), pero ara protestes una miqueta (15 o 20 minuts cridant pero per tu aixo no es res!) i despres apa, a mirar-ho tot! Fins i tot t'has dormit (plorant abans es clar per no perdre el costum).

Aixo ara semblara ridicol pero poder sortir de casa sense tenir que dur-te a coll amb la motxila (que m'agrada pero de tant el quan toca descansar) i veure en un futur proper poder fer un cafe amb una persona adulta sentada en una taula amb tu dormint al carret sense patir ha estat un gran que. Perque hem necessitat 2 messos per aconseguir-ho i tot de gent només neixer fot el crio al carro i apa a fer mon, mai ho sabre, fill, ets un misteri.

L'altre gran hit d'aquests ultims dies son les teves mans. Hem desistit amb el xumet es evident que a tu et va la carn. Un dit, dos, teus o de qui siguin, el mugro, el que hi ha al voltant, el braç o el coll de qui sigui, tot et va be si es carn i apte per babejar. Amb grans esforços et fiques la ma sencera a la boca i la mantens, i  arrossegues (obrir i tancar les mans encara no toca) el que trobes fins la llengua i apa, mes babes.

Es una llastima, ets molt nervios i entres en "barrena" sense remei molt sovint, un xumet t'ajudaria a calmar-te pero sembla que sempre vulguis fer les coses per la via més complicada!

Segeixes sent dificil i encara no hem aconsseguit seure en un bar amb tu i pendre un cafe, mai hagues pensat que un bebe convertis la teva vida en solitaria. Poc a poc i amb l'ajuda de bons amics anem socialitzant pero es que quan t'hi posses crides d'una manera... que no li desitjo a ningu.

Pero bueno, poc a poc, guapo ho ets molt i aixo ajuda.

Rependrem el tema plástic, aviat aniras a la guarderia alguns dies i ve hauras de menjar!!! a veure que aconsseguim....

Un petonet la mama.,