Sembla mentida però hem superat el teu fatídic primer mes, un més de plors constants, nervis i molta frustracio, un mes en el que he apres una barbaritat i m'he empassat prejudicis i tonteries que tenia sobre els nados i el fet de ser mare. Ara puc dir sense mentir que tinc més ulleres, vaig perduda com un pop en un garatge però soc mes savia, tres coses que segons sembla tenen molt a veure amb ser mare.
Un mes en que ens hem amoinat per veure't patir, hem llegit el que no esta escrit i ens hem tornat micos fins que una visita al hospital ens va possar en el bon cami. Poc a poc has anat millorant, has anat dormint més, plorant menys fins el dia d'ahir en que vas somriure per primer cop.
No t'enganyare, fins els dissabte que el Placid ens va arrossegar al hospital estava convençuda que eres un nen ploraner i dolentot i em preguntava (amb un horrible sentiment de culpabilitat) quan redimonis començaria a agafar-te carinyo.
Saber que hi havia un motiu objectiu per els teus plors i que paties va ser una sorpresa, per fi, una cosa sobre la que treballar! Pero la sorpresa mes gran va ser veure que el fet que paties em va fer mal, descobrir que estava amoinada per que, mira per on, ja t'estimava! Ja veus, aniras descobrint que sovint ta mare es una mica ruca i lenta per algunes coses.
Durants els ultims dies t'has anat destapant com un nado divertit i entretingut; ets molt xafarder i et costa desconectar per dormir o menjar per que el mon es massa interessant, tens una predil·leccio per el meu pit dret cosa que em deixa tot el dia una mica asimetrica (semblo la chicholina), i tens un bonic repertori de sorollets i carotes que amplies cada dia, especialment quan estas al canviador.
La teva musica preferida, que et calma i t'ajuda a dormir es el secador de cabell (!!!) tenim una llista de hits a spotify per tu (secadors, rentadores, ventiladors, ecografies... el Placid esta convençut que aixo augura un gran talent musical).
Agafes pes molt be però encara menjes poc a poc cada 2 horetes (cosa que em porta de cap però sembla que des de ahir això esta canviant); ets super despert, et pases el dia amb els ulls com plats mirant tot el que es mou i des de aquest mati segueixes a la gent (si es mou a poc a poc i dins de casa , el carrer encara es un desafiament).
Cada dia es diferent i es una delicia veure com de un botifarro dolorit has passat a ser una boleta que fa festetes, menja amb gana i somriu.
La mama.
No hay comentarios:
Publicar un comentario